Per brillar tu no necessites apagar la llum dels altres

El món està més fosc, la qual cosa sembla lògica quan les persones ens hem enfosquit. No dic que no tinguem motius, probablement en tenim de sobres. El viscut els darrers dos anys (pandèmia mundial, guerra a Europa, constants crisis de tot tipus) passa factura, i l’estem pagant en forma de mal humor, ràbia, susceptibilitat, cansament, ansietat, egoisme, apatia, tristesa o por. Les emocions negatives ens envolten possiblement més que mai, i no tenir les eines per a regular-les fa que ens estiguem fent mal els uns als altres en molts àmbits (a la feina, a l’escola, a casa, amb els amics i amigues…).

Un món valuós neix dels seus habitants, i que cadascun d’ells i d’elles se senti valuós o valuosa. Però, per algun motiu hi ha persones que es pensen que per brillar elles, necessiten apagar la llum dels altres. I quan ho fan, aquelles persones deixen de sentir-se valuoses. I amb cada llum que s’apaga, el món es torna més i més fosc. I no és fàcil viure així, oi?

Potser la saviesa és deixar de queixar-se, de ser egoista, de criticar o ser víctima de les circumstàncies?, potser és deixar d’estar enfadats, de fer la pitjor interpretació possible o d’envejar els altres per centrar-te en tu i en tota la llum que portes dins, aquell món meravellós que som cadascú i que encara hi ha una bona part per descobrir?

Només brillant tu, pots fer que el món brilli, i a més amb mil colors diferents perquè no es tracta només de respectar la diversitat, es tracta d’incentivar-la perquè cadascú trobi la seva pròpia llum, única i especial. Respecte a tipus de llums, recordem que no hi ha ni millors ni pitjors, simplement són diferents. I és precisament això el que et fa a tu i a qui t’envolta, INTERESSANT.

No. Per brillar tu no necessites apagar als altres. Es tracta de recordar només que si ets capaç d’encendre la teva llum, també estaràs il·luminant el món. I això ara, és urgent.