El mur dels valors i els forats negres

Deia Abraham Lincoln que “el compromís és allò que converteix una promesa en realitat”.  I en aquest “allò” està el quid de la qüestió, on les empreses es gasten milers d’euros cada any, i on els Departaments de Gestió del Talent Humà es capfiquen, en una mena de cursa sense fons, perseguint aterrar les teories, els innovadors estudis de Harvard o els últims informes en management internacional, per aconseguir la utopia, aquella fórmula infal·lible que asseguri el compromís de cada membre de la companyia.

L’intangible és invisible als ulls (o a la majoria d’ulls), i “el compromís” ho és perquè és un sentiment, però també un valor, i com tot el que té a veure amb el món emocional, és tan interpretable, inconstant i imprecís com ho és cada persona i les seves circumstàncies.

Acostumo a dir que qui lidera humans hauria de saber, com a mínim, que és un humà. Els valors que té cadascú (encara que sigui inconscientment) són una necessitat i la guia de les persones, i els forats negres són aquella força gravitatòria que “segresta” la nostra voluntat de sentir-nos bé, un desig comú en tots els humans, però que és difícil d’aconseguir perquè els estats emocionals i els pensaments tòxics tenen molta més força, i si no en sabem o no ens han ensenyat a gestionar-ho, són les emocions les que prenen les decisions o actuen per nosaltres.

Fent el taller “El Mur dels Valors i els Forats Negres” a la Jornada Crea Factor Humà, els participants havien de construir un mur que mostrés les actituds i comportaments que volien que hi hagués al seu voltant mentre treballaven. Tot el que van escollir van ser valors; el compromís i la confiança com a base imprescindible, i després van afegir-ne d’altres com la responsabilitat, el treball en equip, l’empatia, el respecte, la generositat, la humilitat o l’autonomia.

Però com el joc tractava de representar una realitat, també hi havia els “Segrestadors de Voluntats”, dos voluntaris que simbolitzaven els forats negres, aquells perfils que hi ha a la majoria d’empreses, que conscientment o inconscientment, xuclen l’ànim, l’alegria i la motivació de qui els envolta, tal com fa aquest fenomen astronòmic que no permet que ni la llum s’escapi a la seva força.

I es va iniciar una veritable batalla, un equip tractant de protegir el seu mur dels valors per damunt de tot (fins i tot de la mateixa individualitat), i els/les dos segrestadors/es intentant destruir-ho amb tota l’astúcia i l’ardit possibles, per robar peces d’aquell mur que representava l’empatia, la confiança o el compromís. Els crits, les corredisses i la valentia per defensar cada peça varen ser les grans protagonistes, juntament amb el treball en equip, ja que cap forat negre va ser capaç de destruir-ho, només malmetre’l una mica o emportar-se’n 2 o 3 valors.

Jugant i metaforitzant podem aprendre conceptes intangibles i fer conscient l’inconscient. I després de riure molt per les situacions còmiques viscudes, i de reflexionar sobre el comportament de cadascú (que a més facilita conèixer-nos), es va fer la gran pregunta: a la feina, defenseu els valors amb la mateixa força i valentia amb la que ho heu fet aquí? El 99,3% de les respostes van ser “no”.

La qüestió és; per què? Si els forats negres són la minoria (acostumen a no representar més del 3 o 4% dels equips), per què perdem la força del gran grup? I més, tenint en compte que avui dia la seguretat psicològica de les companyies està en joc.

Alguns dels assistents, com la Noelia, van resumir l’aprenentatge de manera brillant: “Junts és més fàcil mantenir els valors i no deixar que els forats negres segrestin les voluntats”. L’Elisabeth va afegir una dosi de realitat: “Nosaltres som part del problema i part de la solució”, i la Neus i l’Albert van anar a l’origen de tot: “Quan prenem consciència de qui som, regalem més humanitat al nostre entorn” i “Som més emocionals del que ens pensem i la por ens impedeix créixer.”

Siguem honestos: una fórmula infal·lible per al compromís no existeix. Però el que més s’hi apropa és entendre el comportament humà; si estàs bé, tractaràs bé i afegiràs valors al mur, i si estàs malament, tractaràs malament i seràs un petit o un gran forat negre.

Sí, el compromís és allò que converteix una promesa en realitat, i la base d’aquest allò i el que hi ha dins som nosaltres, això vol dir tu i  jo. Formem als equips de manera intencionada en construir el mur, defensar-lo i posar límits als forats negres (amb una mica d’empatia perquè possiblement no saben fer-ho d’una altra manera), i el compromís ja no es veurà com una obligació a les organitzacions, sinó com un desig que et surt de dins.

Cristina Gutiérrez Lestón, Educadora Emocional. CEO La Granja Ability Training Center