La Cristina Gutiérrez, directora de la Granja, ens descobreix a L’ofici d’educar de Catalunya Ràdio, amb l’Elisabet Pedrosa, històries a la natura que ens faran reflexionar a casa o a classe.
Un espai on la natura, els infants i les emocions generen uns minuts de pura magia!!! Tria el tema que t’interessi treballar amb el teu fill/filla o alumnes, escolteu junts aquests 2 deliciosos minuts de ràdio i després parleu!
Aquí podreu escoltar la història de l’Alba, una nena de 4 anys, que passejava pel bosc quan va començar a ploure i, després de mullar-se, va dir sorpresa: “M’he dutxat sota la pluja del bosc i no ha passat res!” La pluja havia estat divertida, sana i refrescant i li havia permès tenir contacte amb la natura. Us atreviu a construir la realitat dels vostres fills al més natural possible?
Aquí podreu escoltar la història del Sergi, que tenia por a pujar al cavall. Treballant amb els cavalls a la Granja, el Sergi va entendre que ser valent no és tenir por, sinó, malgrat la por, pujar al cavall.
La Cristina Gutiérrez ens anima a deixar de sobreprotegir els nostres fills i oferir-los oportunitats perquè descobreixin les seves possibilitats.
Aquí podreu escoltar la història de la Queralt, una nena que va deixar empremta a La Granja, per la seva saviesa, força i coherència. La Queralt és una nena amb diversitat funcional que, tot i així, gràcies al seu coratge, va fer totes les activitats de La Granja, fins i tot el circuit Indiana Jones.
La presència de la Queralt va permetre entrenar amb el grup l’autoestima, el treball en equip i la comunicació positiva; i la Queralt es va guanyar l’admiració de tot l’equip.
Aquí podreu escoltar la història de la Núria, qui tenia tan sols cinc anys quan va anar a la granja escola, i amb la resta de nens la van convidar a escoltar els sons i sorolls del bosc. Després de l’experiència la Núria va dir “el bosc ens dona música!”
La Cristina Gutiérrez ens explica que han observat a La Granja que el bosc modula el comportament de criatures i joves, gràcies a aquesta música natural.
Aquí podreu escoltar la història de la Laura, una nena de 12 anys, que va venir a La Granja d’excursió amb el seu curs de l’ESO per treballar l’empatia i el respecte.
En l’activitat del camí de la vida, tocant diverses textures amb els peus descalços, la Laura va descobrir què era el que més la incomodava, l’aigua freda, i com ho podia afrontar; i així va identificar recursos emocionals que li podien ser útils en la vida i les relacions humanes.
Aquí podreu escoltar la història del Luc. En Luc, que va entrar a les oficines de La Granja buscant la seva gorra perduda, i mentre la Cristina l’hi posava al cap i l’abraçava perquè ja era hora de marxar, li va preguntar: Què t’emportes d’aquesta setmana, Luc? I ell va dir “que érem com papers sueltos i que avui ens hem enganxat amb cel·lo”.
Què volia dir el Luc? La Cristina ens convida a ser el cel·lo de les persones que estimem.
Aquí podreu escoltar la història de la Nayale, desafiant i guerrera, a qui pocs s’atrevien a portar la contrària.
En l’activitat de “Teixint Noves Relacions”, on entrenem l’empatia, envoltats de la natura i la serenor del bosc, cadascú havia d’explicar un dels millors moments de la seva vida, i un dels pitjors; i va arribar el torn de la Nayale.
Èlia, va anar a la Granja per fer l’excursió que porta per nom “Omplir-nos de nou” amb la seva classe i per expressar que havien viscut durant la pandèmia i donar lloc a les emocions positives. Èlia, en les reflexions finals va dir “m’emporto recordar el que era el treball en equip amb els meves amigues!”. Cristina ens explica que no hem d’oblidar els petits detalls com el treball en equip, perquè és essencial per sobreviure en el món de les organitzacions, en les famílies i en la relació família – escola.
L’Elena, va fer a les colònies d’estiu l’activitat dels “esquís solidaris”: lligats de peus amb uns esquís havien de recórrer un tram de prat fins arribar a la meta. Ella i els seus companys a cada passa queien, sense gaudir del trajecte, l’objectiu era arribar a la meta. En acabar l’Elena amb 12 anys els va dir: “Cada caiguda és una lliçó, i cada lliçó ens fa millors.”