El Bullying, l’Autoestima i les finestres trencades
La ministra Yolanda Díaz ha afirmat recentment que pujar 80 € al mes el salari mínim, millorarà la salut mental dels joves. Però no és cert, no serà això el que la millori. Estaria bé que les i els polítics, com a humans que dirigeixen a altres humans sabessin com a mínim, com funcionem. I és una falta de respecte i d’empatia, i un engany majúscul dir a qui se sent malament o molt malament, que amb 80 € tot s’arreglarà.
L’augment del malestar emocional, de les patologies, de l’assetjament o de la violència en TOTES les edats i estrats socials ja no és només un problema sanitari o de salut mental, és un problema social de dimensions pandèmiques. A la meva feina, per on passen cada any més de 20.000 escolars, el veiem diàriament. I el que millorarà el Benestar Emocional de la població radica en altres aspectes vitals, com per exemple l’Autoestima i l’Empatia. Estaria bé que els nostres dirigents coneguessin aquestes competències emocionals, i fessin alguna cosa útil per a millorar-les en l’àmbit educatiu perquè és possible.
Estem vivint una època difícil, amb un món advers que sembla voler castigar-nos sense pausa (pandèmia, guerra, canvi climàtic, successives crisis, etc.), la qual cosa ha provocat que moltes persones no se sentin bé (esgotament, estrès, pors, tristesa, ràbia). I quan estàs malament, tractes malament, la qual cosa provoca més comportaments egoistes i d’absència d’empatia, aquesta emoció amb la qual tots els humans naixem i necessitem desenvolupar intencionadament mitjançant l’educació per a activar la nostra voluntat d’ajuda, imprescindible per a sobreviure com a espècie com a animals socials que som.
L’Autoestima, base de l’èxit i del benestar de les persones, permet que tinguem una bona relació amb nosaltres mateixos/es. A més, disminueix les nostres pors i la nostra ansietat perquè ajuda a que no ens sentim amenaçats amb tanta facilitat.
I la baixa autoestima és precisament l’arrel, l’origen de bona part dels problemes, i especialment del Bullying perquè els humans, com a animals depredadors que som, ataquem a les preses fàcils, aquestes que tenen quelcom trencat per dins.
La Síndrome de les Finestres Trencades, de Philip Zimbardo, ens serveix d’analogia. Aquest investigador va fer un experiment el 1969. Va aparcar un cotxe en bon estat en un barri d’una ciutat de Califòrnia, i res li va passar al vehicle. Llavors, i per a demostrar la seva teoria, va trencar una finestra de l’automòbil i al cap de deu minuts van començar a desvalisar el cotxe, que va acabar destrossat en unes hores, sense rodes i amb totes les finestres trencades.
El que va voler demostrar Zimbardo és que quan veiem que alguna cosa està trencada, danyada, espatllada o deteriorada, no ens mereix respecte i sentim que podem, que se’ns atorga el permís per a acabar de trencar-la. I això és el Bullying: quan veiem una persona amb baixa autoestima, com si fos el cotxe amb la finestra trencada, ens sentim amb el permís de riure’ns o aprofitar-nos d’ella, com si tingués un rètol que digués “podeu danyar-me” o “no mereixo ser respectada”. Però sabeu?, tots i totes tenim alguna finestra trencada que tractem de dissimular o amagar, de vegades desesperadament. Fer-nos els forts, danyar els altres perquè se sentin pitjor que nosaltres, forma part també d’aquest ecosistema que envolta l’Assetjament.
Educar la sana autoestima i l’empatia és possible i més fàcil del que pugui semblar. Podem començar per reparar la nostra finestra trencada, tractant-nos millor a nosaltres mateixos, amb més amabilitat, abraçant el nostre passat i acariciant les nostres cicatrius sense avergonyir-nos perquè elles ens han convertit en aquesta persona única i especial que som. Només així els altres també podran veure-ho i estimar-nos bé. No oblidem que l’autenticitat no és una característica, ets tu, soc jo, som tots.
És un fet empíric que l’Educació Emocional Aplicada és el camí per a millorar el Benestar Emocional de la societat i reduir la xacra de l’assetjament i dels suïcidis (que han augmentat un 134% en nens/es de 10 a 14 anys). I els que suposadament ens dirigeixen haurien de conèixer-la, utilitzar-la i aprofitar-la amb rigorositat, responsabilitat i sense demagògies o armes polítiques. Li ho devem als nostres petits, a nens i nenes com Anna, Dani, Miguel, o Sara.
“Jo no soc important ni soc amiga meva, i no em mereixo tractar-me bé” Anna, 10 anys
“A la meva classe hi ha un forat negre” Dani, 13 anys
“M’han dit tantes vegades el que faig malament, que ja no sé el que faig bé” Miguel, 11 anys
“Quan m’enfado amb mi mateixa vaig al mirall i m’insulto mirant-me als ulls” Sara, 9 anys
Aquestes frases són quotidianes, farem alguna cosa per a canviar-les? Donarem eines als infants, als docents i a les famílies? O amb els 80 € hi ha prou?
Educadora Emocional, escriptora i investigadora en el camp de l’Educació Emocional Aplicada
CEO de La Granja Ability Training Center
“Premi Wegate Magma a la “Dona emprenedora de Europa 2022” de la Comissió Econòmica i Social Europea